x

Córrer per treball i convertir-lo en afició

14 setembre, 2015

Tot runner necessita una preparació especial de cara a proves de gran calibre com una marató o una mitja marató. Però  remat córrer és una afició i molt sana. En moltes ocasions la gent es prepara per a la carrera a peu com a superació personal, però també es dóna el cas que per a alguns, això de córrer i estar en forma, és qüestió de treball.

Este és el cas de molts homes i dones que entrenen per superar les oposicions de policia i bomber. Veritables atletes destinats a servir a la ciutadania, però que també s’han convertit ja en habituals de les cites del Running. Una motivació tant d’afició competitiva i d’oci, com essencial per la seua base preparatòria de cara a un treball futur o immediat.

Miguel Ángel Ruiz és professor i director d’Clockwork, una empresa que prepara físicament les oposicions a bombers i policies i que també compta amb una gran quantitat de runners a la seua plantilla. Van començar sent 3 o 4 els que corrien habitualment i ja són més de 100 les persones que van a les carreres uniformats amb la seua samarreta.

Miguel Ángel creu que el running és imprescindible en la preparació física per a qualsevol esport o treball on l’estat de forma siga imprescindible. I Jorge Ibáñez, participant en els entrenaments i runner ja inscrit per a la Marató València Trinidad Alfonso de 2015, ho corrobora: “És una manera d’agafar una base per fer esport. Per poder fer potència o força el primer és agafar una base i la base s’aconsegueix corrent“.

Tots els ‘clockworkers’, que entrenen al campus de Blasco Ibáñez de la Universitat de València, dediquen una mitjana de 90 minuts durant 3 dies a la setmana a la carrera a peu. No obstant això, els que volen aspirar a cotes més altes com pot ser millorar les seues marques en la Marató València Trinidad Alfonso poden emprar fins a 10 hores setmanals al running, com és el cas del propi Jorge Ibáñez.

Jorge Ibáñez i Sergio Gómez participaran en la Marató València Trinidad Alfonso per segona edició consecutiva. Tots dos realcen el gran ambient de la prova tant dins com fora de l’asfalt, cosa que defineixen com a “únic i que no es viu en cap altra prova” del territori espanyol. “Jo crec que tota la persona que corre al final ha de córrer una marató, perquè és com la prova per excel·lència. L’any passat vaig córrer la meua primera marató i l’ambient que he viscut a la marató no ho he viscut en cap prova ni a València ni a cap altre lloc“, assenyala Jordi.

Miguel Ángel, que a més de coordinar els entrenaments, corre amb el grup tot el circuit de carreres populars de l’Ajuntament de València, confessa que “la sensació que experimentes quan entres en meta de la marató no té res a vore amb cap prova. Com la marató, com jo ho vaig viure, cap, a més que la meta flotant li dóna alguna cosa que no té cap carrera“.

Sergi, per la seua banda, compara la prova amb els grans ports de muntanya de les carreres ciclistes per l’elevada afluència de públic: “Quan baixes pel Carrer Colón amb direcció cap a l’Antic Llit del Riu, sembla com el Tour de França, que només hi caben 3 corredors perquè la gent es tira damunt a animar“.

Però Clockwork, en no ser un club a l’ús, no té objectius per a les carreres. Ells ho tenen clar, que el seu es disfrutat de València com a Ciutat del Running. Bé, Miquel Àngel, com a preparador, sí que té algun: que els que van a córrer no es lesionen pel camí i aconseguisquen els seus reptes professionals.

 

Notícies relacionades

Política de galetes
Aquest lloc web utilitza cookies perquè vosté tinga la millor experiència d'usuari. Si està conforme amb això, punxe ACCEPTAR. Si no ho fa, és possible que la pàgina web no carregue totes les seues funcionalitats. Per a més informació, pot consultar la nostra política de galetes punxant en l'enllaç.

Acceptar